“El fotògraf no ha de dubtar mai a l'hora de disparar"

Francesc Català-Roca (1922-1998) va ser un dels fotògrafs més influents de la fotografia documental a Espanya. Fill del fotògraf Pere Català Pic, es va iniciar en el món de la imatge des de ben jove, treballant al taller familiar.

Als anys 50 i 60, es va consolidar com a cronista visual de la societat espanyola, capturant escenes quotidianes amb un estil directe i una gran sensibilitat per la llum i la composició. La seva obra es caracteritza per un ús magistral del blanc i negre, l’equilibri entre forma i contingut i una mirada humanista que transcendeix el pur documentalisme.

Va col·laborar amb arquitectes com Josep Lluís Sert i Ricardo Bofill, i amb artistes com Joan Miró i Antoni Tàpies. També va ser un dels primers a fer llibres de fotografia, documentant ciutats com Barcelona i Madrid.

Guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1983) i el Premi Nacional de Fotografia (1994), la seva obra continua sent un referent indiscutible de la fotografia espanyola, immortalitzant amb mestratge una època de grans transformacions.