“Mai no he volgut perfeccionar-me perquè vull que l’art a la meva vida sigui quelcom més lliure.”

Flora Castiglia (Buenos Aires, 1991) és una pintora argentina immersa en l’art des de la infantesa, gràcies a la influència de la seva mare, també artista, i l’estudi familiar on va créixer rodejada de creativitat i disciplina artística. Va començar dissenyant caràtules per a músics, una experiència que impregna tota la seva obra amb una qualitat “melòdica”: les formes i composicions suggereixen ritmes visuals i notes musicals, reforçats per una paleta de colors profunds i atenuats.

En la seva pintura, Castiglia combina formes geomètriques (cèrcols, franges, rombes) amb motius naturals, creant espais on converteixen elements interiors i exteriors en universos interdimensionals on conviuen plantes en test, muntanyes i objectes quotidians d’una manera orgànica i onírica La seva tècnica destaca pel contrast entre gestos espontanis —esquitxos, textures imperfectes— i estructures més intencionals de graella, conferint-li un caràcter contemplatiu i subtilment enigmàtic.

Moltes obres incorporen lletres o paraules, funcionant com un diari personal en forma d’anagrama que convida l’observador a aturar-se i explorar significats ocults més enllà de la superfície Castiglia es defineix com autodidacta i prefereix preservar la llibertat creativa per sobre de la perfecció formal.

Ha participat en exposicions internacionals, com a França (Galerie Slika) i Espanya, i va rebre el Premi d’adquisició de la Fundació Bassat a la fira Urvanity Madrid 2025.