Confluències. Escultura contemporània de la col·lecció Bassat

L’exposició "Confluències. Escultura contemporània de la Col·lecció Bassat", que pren com espai expositiu el Museu Frederic Marès, proposa un diàleg innovador entre escultures contemporànies i peces històriques de la col·lecció permanent del museu. Comissariada per Ricard Mas, la mostra presenta 25 confluències entre obres de diferents períodes, des de l’antiguitat fins al segle XIX, i escultures de la Col·lecció Bassat, creant una experiència estètica que transcendeix el temps i l’estil.

El concepte de “confluència”, entès com la unió simbòlica de dos rius, es trasllada aquí a l’àmbit artístic per descriure l’encontre entre creacions separades per segles, però unides per temes, formes o simbologia compartida. L’exposició no ofereix interpretacions tancades, sinó que convida a múltiples lectures, on el públic pot reflexionar sobre les tensions i connexions entre passat i present.

La Col·lecció Bassat aporta peces d’artistes destacats com Joan Miró, Henry Moore, Eduardo Chillida, Joan Brossa o Aurèlia Muñoz, que dialoguen amb el fons escultòric de Frederic Marès, col·leccionista clau del segle XX. Entre els enfrontaments més remarcables hi ha Lotura XIV (1991) de Chillida, contrastada amb una talla barroca de la Mare de Déu dels Dolors (1618-1620), centrades en l’expressivitat de les mans; i Constel·lació silenciosa (1971) de Miró, vinculada a una Inmaculada Concepció del segle XVIII a través del símbol de l’ou.

Altres diàlegs destacats inclouen Òvals blancs (1981) d’Aurèlia Muñoz, en contrast amb una talla religiosa del segle XVI, i l’enfrontament entre el bust romà de l’emperador August i les escultures de Samuel Salcedo. Totes aquestes combinacions mostren que, malgrat les diferències formals o temporals, la creació artística manté una voluntat constant de connectar amb l’essència humana.

Confluències ofereix una nova mirada al Museu Frederic Marès i afegeix capes de significat a les seves sales, tot estimulant una observació més lliure i intuïtiva. Més que una simple exhibició, és una invitació a repensar la continuïtat de l’art i la força de les seves connexions inesperades.