Elena Paredes: Una trajectòria artística a redescobrir
L’exposició dedicada a Elena Paredes al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres ofereix una mirada profunda a l’obra d’una artista que va desafiar els rols de gènere en l’art contemporani. Nascuda a l’Argentina el 1911 i establerta a Barcelona, Paredes va desenvolupar una trajectòria artística potent i singular, tot i haver estat sovint ignorada per la historiografia de l’art. Aquesta mostra, amb una vintena d’obres procedents de la Col·lecció Bassat, pretén reivindicar el seu llegat i visibilitzar el seu paper com a pionera.
Els inicis de Paredes als anys quaranta i cinquanta van estar marcats pel paisatge natural, amb escenes pintades del natural a Cadaqués i Vilalba. Amb el temps, però, la seva obra va evolucionar cap a una abstracció esquemàtica, marcada per l’ús de l’espàtula i la supressió de la perspectiva tradicional. El resultat és una pintura de gran força, amb colors plans i formes contundents.
Crítics i experts han destacat el caràcter vigorós de la seva obra, sovint associat a una energia que trenca amb els estereotips de gènere. Les seves figures són poderoses, gairebé agressives, i les seves famoses butaques buides evoquen una presència absent carregada de significat emocional.
Durant els anys seixanta, Paredes va explorar encara més l’abstracció, amb obres que podrien recordar l’estètica de Tàpies o Viladecans. En aquest període, també es va integrar al Grup Intrarrealista, liderat per Abel Vallmitjana, centrant-se en temes com la frustració, la soledat i la crítica social.
Un moment clau de la seva carrera va ser el 1965, quan es va convertir en la primera dona guardonada amb el Premi de Dibuix Joan Miró, reconeixement que va situar-la com una de les veus més destacades del seu temps. Malgrat això, com tantes altres dones artistes, la seva obra va caure en l’oblit.
L’exposició recorre des dels seus inicis figuratius fins a les obres finals dels anys vuitanta, centrades en la incomunicació i la introspecció. Les seves darreres peces, com les cadires buides amb les inicials del seu marit, ofereixen una metàfora commovedora sobre l’absència i el pas del temps.
Amb aquesta mostra, el Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres contribueix a restituir la memòria d’una creadora singular i a reivindicar el seu lloc dins de la història de l’art.
