L’ univers introspectiu d’Héctor Ameal: Una mirada a la seva obra dels anys vuitanta a la Col·lecció Bassat.
L’exposició dedicada a Héctor Ameal al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres ofereix una mirada profunda a l’univers artístic d’aquest creador argentí, nascut a Buenos Aires el 1944 i establert a Sitges des dels anys 70. La mostra, procedent de la Col·lecció Bassat, reuneix una selecció de pintures i dibuixos dels anys vuitanta, etapa clau en la qual Ameal va consolidar el seu estil personal: un treball minuciós amb el dibuix a ploma i escenes de silenciosos interiors que transmeten quietud i introspecció.
Ameal, publicista de formació, va iniciar la seva trajectòria artística a Lima, abans d’establir-se a Barcelona el 1969. A Catalunya, va obtenir reconeixement amb fites com el premi del Concurs Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot de 1977. En aquest període, va desenvolupar un llenguatge visual propi que oscil·la entre el dibuix detallista i la pintura al tremp, tècnica que li va permetre explorar una nova dimensió cromàtica. Les seves obres d’aquesta etapa es caracteritzen per tonalitats càlides i fredes que generen atmosferes gairebé monocromes, poblades per objectes quotidians com taules i cadires, i figures humanes envellides i solitàries.
Segons la comissària Núria Poch, la precisió obsessiva del seu traç i el seu domini tècnic són un dels trets més destacats de l’artista. Jean Cimaise, crític d’art, el va comparar amb El Bosco per la sensació d’angoixa que transmeten les seves figures, immerses en un món d’absència i decadència. Ameal, però, no només retrata la buidor existencial: les seves obres evoquen també una bellesa continguda, on la llum i la foscor, el ple i el buit, conviuen en perfecta harmonia.
L’exposició és també fruit del llegat conservat per la Col·lecció Bassat gràcies a la col·laboració amb Helios, fill de l’artista. Aquesta mostra ofereix al públic una oportunitat per redescobrir un creador discret però profundament expressiu, que va explorar temes universals com la solitud, el pas del temps i l’essència de la condició humana, amb una sensibilitat i un mestratge tècnic excepcionals.
