Confluències. Escultura contemporània de la col·lecció Bassat

L’exposició "Confluències. Escultura contemporània de la Col·lecció Bassat", que pren com espai expositiu el Museu Frederic Marès, proposa un diàleg innovador entre escultures contemporànies i peces històriques de la col·lecció permanent del museu. Comissariada per Ricard Mas, la mostra presenta 25 confluències entre obres de diferents períodes, des de l’antiguitat fins al segle XIX, i escultures de la Col·lecció Bassat, creant una experiència estètica que transcendeix el temps i l’estil. El concepte de “confluència”, entès com la unió simbòlica de dos rius, es trasllada aquí a l’àmbit artístic per descriure l’encontre entre creacions separades per segles, però unides per temes, formes o simbologia compartida. L’exposició no ofereix interpretacions tancades, sinó que convida a múltiples lectures, on el públic pot reflexionar sobre les tensions i connexions entre passat i present. La Col·lecció Bassat aporta peces d’artistes destacats com Joan Miró, Henry Moore, Eduardo Chillida, Joan Brossa o Aurèlia Muñoz, que dialoguen amb el fons escultòric de Frederic Marès, col·leccionista clau del segle XX. Entre els enfrontaments més remarcables hi ha *Lotura XIV* (1991) de Chillida, contrastada amb una talla barroca de la *Mare de Déu dels Dolors* (1618-1620), centrades en l’expressivitat de les mans; i *Constel·lació silenciosa* (1971) de Miró, vinculada a una Inmaculada Concepció del segle XVIII a través del símbol de l’ou. Altres diàlegs destacats inclouen *Òvals blancs* (1981) d’Aurèlia Muñoz, en contrast amb una talla religiosa del segle XVI, i l’enfrontament entre el bust romà de l’emperador August i les escultures de Samuel Salcedo. Totes aquestes combinacions mostren que, malgrat les diferències formals o temporals, la creació artística manté una voluntat constant de connectar amb l’essència humana. Confluències ofereix una nova mirada al Museu Frederic Marès i afegeix capes de significat a les seves sales, tot estimulant una observació més lliure i intuïtiva. Més que una simple exhibició, és una invitació a repensar la continuïtat de l’art i la força de les seves connexions inesperades.