Ràfols-Casamada a Argentona: Retrospectiva en el centenari del seu naixement
L’exposició dedicada a Albert Ràfols-Casamada al Museu del Càntir d’Argentona representa un esdeveniment històric per a la institució i s’inscriu dins la commemoració del centenari del naixement tant de l’artista com de la seva esposa, Maria Girona. Organitzada pel Consorci del Museu d’Art Contemporani de Mataró amb la col·laboració de la Fundació Carmen i Lluís Bassat, que ha cedit les obres, la mostra forma part d’un conjunt d’activitats que celebren la influència de tots dos artistes en l’art català contemporani.
Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009) és una figura clau de la segona meitat del segle XX. L’exposició presenta una de les col·leccions més completes i representatives de la seva trajectòria artística, gràcies a la relació d’amistat i admiració entre l’artista i el col·leccionista Lluís Bassat. Aquesta vinculació ha permès reunir un conjunt d’obres que permeten seguir l’evolució de l’obra de Ràfols des dels inicis fins a la dècada del 2000.
A través de les peces exposades, el visitant pot observar una recerca artística constant que respon tant a inquietuds personals com a les transformacions socials, polítiques i intel·lectuals del seu temps. L’obra de Ràfols-Casamada reflecteix una doble tensió: una exploració íntima i atemporal, i alhora un desig de modernitat compartit amb la seva generació. Aquesta dualitat dona lloc a un llenguatge visual propi, alhora arrelat i innovador.
La mostra a Argentona és especialment rellevant perquè apropa al públic local la producció d’un dels grans noms de l’art català del segle XX. És també un exemple de col·laboració exitosa entre una institució pública i una entitat privada, que evidencia la importància de sumar esforços per oferir exposicions de qualitat i d’interès cultural.
Com deia el mateix Ràfols-Casamada: “És l’obra la qui ha de parlar... i arribar a l’emoció.” Aquesta exposició convida a contemplar i sentir una obra que transcendeix les paraules i connecta directament amb la sensibilitat de l’espectador.
