El centenari d'Albert Ràfols Casamada a la Col·lecció Bassat
Amb motiu del centenari del naixement d’Albert Ràfols Casamada (1923–2009), un dels grans referents de l’art català contemporani, el 2023 s’han organitzat diverses exposicions per homenatjar-lo, especialment gràcies a la col·laboració entre el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró i la Fundació Carmen i Lluís Bassat. La seva obra, àmpliament representada a la Col·lecció Bassat, ha estat fonamental en la definició del llenguatge plàstic del segle XX a Catalunya.
Format inicialment a l’Acadèmia Tàrrega i influenciat pel seu pare, el pintor Albert Ràfols Cullerès, Ràfols Casamada va començar en l’àmbit del noucentisme i les avantguardes clàssiques. El 1946 va fundar el grup Els Vuit, amb l’objectiu de renovar l’escena artística catalana del moment, fortament condicionada pel franquisme. El seu estil inicial va evolucionar notablement arran d’una beca que el portà a París el 1950, on va descobrir l’abstracció i l’experimentació plàstica contemporània, canviant definitivament la seva trajectòria.
Durant els anys seixanta i setanta, la seva obra va adquirir una dimensió més social i política, vinculada a la resistència cultural antifranquista. Alhora, Ràfols va destacar com a pedagog, impulsant institucions com Elisava i Eina, des d’on va fomentar una nova manera d’entendre l’ensenyament artístic. A partir dels anys vuitanta, la seva pintura es va tornar més íntima i poètica, amb una gran sensibilitat cromàtica i una recerca de l’essència a través de l’equilibri formal.
Paral·lelament a la seva carrera com a pintor, també va cultivar la poesia i l’escriptura, aprofundint així en la seva dimensió introspectiva. Gràcies a la seva estreta relació amb Lluís Bassat, la Col·lecció Bassat conserva més de cent obres seves, fet que ha permès organitzar dues exposicions commemoratives: una a la Nau Gaudí de Mataró, amb 44 obres, i una altra al Museu del Càntir d’Argentona, amb 13 peces més.
Aquestes mostres ofereixen una visió global i profunda de l’evolució artística de Ràfols Casamada, des de la figuració fins a l’abstracció més refinada, reafirmant el seu paper clau dins l’art del segle XX i acostant la seva obra a noves generacions de públic.
