Orígens

Un viatge d’anada i volta

Lluís Bassat prové d’una família de jueus sefardites que, com tants d’altres, van ser expulsats de la península Ibèrica fa més de 500 anys. Molts van emigrar cap a l’Est i es van instal·lar a Bulgària, Grècia o Turquia, on generació rere generació van continuar mantenint la seva tradició i el seu idioma, el judeocastellà.

A principis del segle XX, el seu avi patern, Samuel Bassat, es va traslladar de Bulgària a Istanbul on, juntament amb els seus germans, va obrir la seva primera fàbrica de màquines i fulles d’afaitar.

L’any 1929, amb motiu de l’Exposició Universal, va visitar Barcelona i es va enamorar de la ciutat. Fou com si per fi, quatre segles després, hagués tornat a casa.

Furgó de l'empresa Fulles d'afaitar Ibèria

El seu pare, Josep Bassat, va néixer a Istanbul l’any 1911. A l’edat de divuit anys, la seva família el va enviar a estudiar a Alemanya, on havien obert una altra fàbrica. Per sort, aviat va intuir que l’incipient ascens del nazisme no presagiava res de bo, i l’any 1931 es traslladà també a Barcelona. Va ser allà on va conèixer a Yolanda Coen, amb qui es va casar en plena guerra civil.

Els Coen, d’origen romaniota, procedien de l’illa grega de Corfú. El seu avi matern, Emmanuel, va haver d’emigrar de molt jove. Després d’haver viscut a Trieste i haver recorregut tot Espanya venent parafina per fabricar espelmes, va arribar a Barcelona el 1912.

Primers anys

Els amics de l’escola

Lluís Bassat va néixer a Barcelona el 6 d’octubre de 1941, mentre Europa vivIa en plena guerra mundial, i Espanya en plena postguerra. Quatre anys després, va néixer el seu germà Enrique.

Lluis al costat de Guillermo Vidal, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El seu pare estava fermament convençut que l’única manera de tenir èxit en la vida era preparar-se per estar sempre entre els millors.

Potser per aquest motiu, quan va fer un any, li va regalar una cosa insòlita per a un nen de la seva edat: el llibre de Dale Carnegie Cómo ganar amigos e influir en las personas, perquè un cop fos gran pogués llegir-lo fins a aprendre-se’l de memòria.

Però no va caldre esperar tant. Lluís començà a fer bons amics, amics per sempre, fins i tot abans d’aprendre a llegir. A les Escoles Virtèlia, on va estudiar des de parvulari fins a preuniversitari, compartí classes i esbarjos amb Companys que acabarien tenint un paper rellevant a la societat catalana com Guillermo Vidal, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (1994-2004) o Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya (2003-2006).

Els seus pares van considerar que en aquell moment era l’escola que podia oferir als seus fills una millor educació. I no s’equivocaren pas. La llista de l’anomenada Generació Virtèlia és interminable.

Juventut

Estudiar, treballar i cantar

En acabar l’escola, Lluís Bassat va cursar un any de dret i quatre d’econòmiques, tot i que cap de les dues carreres li va despertar prou interès. Però no va perdre el temps. Va passar els seus cinc anys d’universitat treballant  als matins, anant a classe a les tardes, estudiant a les nits i tocant en una orquestra els caps de setmana. I encara li quedava temps per continuar enamorant la Carmen, a qui havia conegut quan ella tenia quinze anys i ell setze.

Fins als vint-i-dos anys va treballar de l’única cosa que podia treballar sense haver acabat la carrera ni haver fet encara el servei militar: de venedor a comissió.

Trucant de porta en porta, va vendre primer televisors, després purificadors d’aigua i més tard llibres i assegurances, gràcies a la qual cosa va aprendre a desenvolupar la seva intel·ligència comercial molt més que a les aules.

Lluis amb els Golden Quartet

Durant la seva etapa universitària també va aprendre a actuar en públic. A 17 anys va debutar com a guitarrista amb el grup estudiantil Los Cocodrilos, i poc després es convertí en la seva veu.

No devia fer-ho tan malament perquè en acabar la carrera i malgrat que es va dissoldre el grup, un altre anomenat Golden Quartet li va oferir d’unir-s’hi com a cantant. Amb ells va arribar a enregistrar un disc i a actuar a Televisió Espanyola, però el seu pare li aconsellà que, si no havien de ser tan bons com Els Beatles, es dediqués a una altra cosa en què pogués destacar. I és el que va fer.

Inicis en la publicitat

Estava escrit

Si el destí està escrit, l’any 1965 Lluís Bassat llegí el seu a les pàgines del llibre Confesiones de un publicitario de David Ogilvy, una de les lectures recomanades en el curs de màrqueting en què es va matricular en deixar la música. Per fi sabia en què podia destacar.

Aquell mateix any es casà amb la Carmen, gràcies a la seva primera feina fixa com a cap de vendes de Fiamme, una empresa italiana de cremadors de fuel, i l’any següent fitxà per Cayfosa, una important indústria gràfica.

Lluis i Gila durant un rodatge

Molts dels seus clients eren agències de publicitat i editorials, i aviat començà a oferir-los, a més de pressupostos d’impressió, idees creatives.

Un d’ells, Editorial Mateu, acceptà entusiasmat les seves propostes i li oferí l’oportunitat de realitzar el seu primer anunci de televisió, tot i que per fer-lo va haver de deixar el seu lloc de feina i convertir-se en un incipient publicitari.

Uns mesos més tard, Hojas Iberia va convocar un concurs per llançar les seves noves folles d’afaitar Filomatic. Com a fill d’un dels propietaris, tenia prohibit presentar-s’hi, així que decidí fer-ho d’incògnit.

Publicidad Venditor, una agència de la qual ningú havia sentit a parlar fins aquell moment, va ser la guanyadora. Potser al seu pare no li fes massa “gustirrinín” descobrir que l’autor de la campanya protagonitzada per Gila era el seu propi fill, qui amb només vint-i-cinc anys acabava de crear la seva pròpia agència, però així i tot va saber reconèixer que era una gran idea i durant els set anys següents Lluís s’encarregà de què Gila protagonitzés 45 anuncis diferents. Com a resultat, Filomatic es va fer amb el 68% del mercat.

Bassat Ogilvy

De Bassat & Asociados a Bassat, Ogilvy & Mather

L’any 1974, temptat pel món de les grans agències, Lluís Bassat decidí tancar Publicitat Venditor i acceptar el càrrec de director general d’Interalas Barcelona, atret pel seu projecte d’internacionalització. Però, al cap de poc temps, el canvi de conseller delegat suposà també un canvi d’enfocament i va dimitir.

Convençut de què la perseverança també mou muntanyes, tan aviat com va poder va marxar a Nova York i es va plantar a les oficines d’Ogilvy & Mather, per explicar-los que tenia la intenció d’obrir una nova agència a Espanya i proposar-los que s’associessin amb ell. Els seus dots de persuasió van ser tan eficaços, que al cap de dues setmanes havia aconseguit un primer acord: si en cinc anys la seva agència era el que assegurava que seria, Ogilvy & Mather consideraria comprar el 25%.

L’octubre de 1975, amb tres persones i mig client, va fundar Bassat & Asociados i, des del primer moment, començà a guanyar concursos, clients i fama. I també l’afecte de David Ogilvy, amb qui al llarg dels anys arribaria a establir una sincera amistat.

Lluis i David Ogilvy

Cinc anys després, Ogilvy & Mather no dubtà a adquirir el 25% de Bassat & Asociados, cosa que li va permetre convertir-se en Bassat, Ogilvy & Mather i obrir la seva primera oficina a Madrid.

De Bassat Ogilvy & Mather a Bassat Ogilvy Group

Després de la seva associació amb Ogilvy & Mather, Lluís va tenir l’oportunitat de desenvolupar plenament el seu talent professional en l’àmbit internacional. Va treballar per a grans marques multinacionals, va ocupar importants càrrecs a l’organització mundial de la companyia, fins al punt de ser l’únic membre vitalici del Consell d’Administració, i va aixecar un dels grups de comunicació més importants d’Espanya. Quan es va retirar l’any 2007, més de 650 persones treballaven en les diferents empreses de Bassat Ogilvy Group.

Ceremònies Olímpiques

Un spot de tres hores i mitja

L’any 1989 Lluís Bassat va acceptar el repte de participar en el concurs per a l’organització de les Cerimònies Olímpiques de Barcelona 92. Tot i que no tenia cap experiència en l’organització de grans esdeveniments, des del primer moment va tenir clar que, més que en els milers de persones que assistirien a l’estadi, havia de pensar en els 1.500 milions de teleespectadors que veurien les cerimònies a la televisió.

Presentació rere presentació, va vendre la idea de convertir les Cerimònies Olímpiques en un anunci de tres hores i mitja de durada, que millorés la imatge d’Espanya i posés Barcelona i Catalunya al mapa, una vegada per sempre. Finalment, després de l’última eliminatòria, els dos grups seleccionats es van fusionar en un de sol, Ovideo Bassat Sport, i ell en va ser escollit president.

Lluis en l'estadi olímpic

Durant dos anys, va treballar amb un equip de 165 professionals, els millors de cada especialitat, perquè tot sortís a la perfecció. I entre tots ho van aconseguir.

Durant dos anys, va treballar amb un equip de 165 professionals, els millors de cada especialitat, perquè tot sortís a la perfecció. I entre tots ho van aconseguir.

Trencant tòpics, la cerimònia d’inauguració va començar a temps i va funcionar com un rellotge. Va mostrar el sol d’Espanya i la mar Mediterrània amb un disseny que va sorprendre el món, i l’arquer encenent el peveter amb un arc i una fletxa es va convertir en un símbol inoblidable.

L’endemà, els titulars van elogiar no tan sols la creativitat, sinó també el rigor, la puntualitat i l’eficàcia amb què s’havia treballat. La imatge de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya va pujar punts arreu del món. Sens dubte, com ell mateix acostuma a dir, va ser el millor anunci de la seva vida.

Al día siguiente, los titulares elogiaron no solo la creatividad, sino también el rigor, la puntualidad y la eficacia con la que se había trabajado. La imagen de Barcelona, de Cataluña y de España subió puntos en todo el mundo. Sin duda, como él mismo suele decir, fue el mejor anuncio de su vida.

Candidatures FCB

Candidat a la presidència del FCB

Quan era petit, Lluís Bassat volia jugar al futbol com Kubala i des de sempre ha estat un enamorat del Futbol Club Barcelona. L’any 2000, quan va tornar de Londres després d’una estada de dos anys com a copresident i director creatiu d’Ogilvy per a Europa, Àfrica i Orient Mitjà, el club es trobava en clarament en declivi i, a instàncies d’alguns amics que feia anys que insistien, decidí presentar per primera vegada la seva candidatura a la presidència.

Les eleccions no van ser fàcils i finalment Joan Gaspart resultà escollit. Tres anys i mig després, les protestes dels aficionats el van obligar a dimitir i convocar noves eleccions.

Lluís Bassat es tornà a presentar, amb el suport dels qui ho havien fet anteriorment, i totes les enquestes el donaven com a clar favorit.

Lluis i Ernest Luch en un acte de la seva candidatura a la presidència del FC Barcelona

Fins al dia que un altre dels candidats, Joan Laporta, anuncià que havia contractat a David Beckham i que l’havia pres al Reial Madrid, que també el volia al seu equip. Tot i que la notícia era falsa, fou molta la gent que la va creure. Davant d’aquesta situació, Lluís va preferir perdre les eleccions dignament abans que explicar una altra mentida per contrarestar l’anterior.

Tot i no guanyar les eleccions, guanyà molts bons amics, com Pep Guardiola, a qui havia incorporat a la seva candidatura com a director esportiu, i aconseguí introduir els elements de racionalitat, sentit comú i professionalitat que perseguia.

Avui dia, molts barcelonistes continuen pensant que hauria estat un gran president.